PROGRAMA

Divendres 16 Sala Raval (CCCB)

18.00 h. Inauguració: Performance  I am Sitting in a Room  Alvin Lucier
Primer enregistrament i inici de l’aplicació que el va transformant al llarg del festival.
19.00  h. Presentació del llibre Epifanías Tecnológicas de Luz María Sanchez
Epifanías Tecnológicas. Samuel Beckett y las máquinas de inscripción y manipulación audiovisual

19.30  h. Presentació: Xenaxis Electroacústic, Anna Bofill
20.00 h. Concert electroacústic. Monogràfic Iannis Xenakis
Obres per a suport de Iannis Xenakis espacialitzades amb el Dispositiu d’Espacialització Multifocal de l’Orquestra del Caos per Medín Peirón.

21.00 h. Concert electroacústic. Monogràfic Äke Parmerud
Obres per a suport de Äke Parmerud espacialitzades amb el Dispositiu d’Espacialització Multifocal de l’Orquestra del Caos pel mateix compositor.

Dissabte 17 Sala Raval (CCCB)

18.00 h. Presentació del llibre La emoción sonora de Josep Luís Galiana
La emoción sonora. De la creación electroacústica, la improvisación libre, el arte sonoro y otras músicas experimentales. Ed. Piles. Improvisació per a saxòfon amb el Dispositiu d’Espacialització Multifocal de l’Orquestra del Caos.

20.00 h.Concert electroacústic. Dures Pedres Precioses
Obres per a suport seleccionades a partir de la convocatòria oberta i espacialitzades amb el Dispositiu d’Espacialització Multifocal de l’Orquestra del Caos  per Lina Bautista
21.00 h. Concert. Tunnel Ensemble.
Marc Vilanova saxòfon i Peter Breichtenbach live electronics.

 

16 i 17 d’octubre de 18:00-22:00 h. Exposició Sonora. Arxiu Sonoscop
Rar::Vida electroacústica: Integral de les obres presentades a la convocatòria internacional.
Samuel Beckett: l’obra radiofònica. Comentaris de Luz María Sánchez.
Iannis Xenakis : l’obra electroacústica.
Alvin Lucier: I am sitting in a room  Implementació automàtica per ordinador.

19 d’octubre 16:00-18:00  Master Class amb Äke Parmerud (en anglés)
Escola Superior de Música de Catalunya.

 

Dures pedres precioses
Zeppelin – Festival de projectes sonors dedica l’edició de 2015 a la reflexió i l’estímul de les arts electroacústiques, aquelles arts sonores on algun punt del seu procés creatiu requereix de manera absolutament imprescindible, perfectament sostenible, l’ús de l’electricitat o de l’electrònica, de manera que no sigui purament un additiu ornamental o tan sols un element que en faciliti el consum o la difusió. Les arts electroacústiques són lloc comú de molt diverses orientacions estètiques que, ben enllà de la raresa dels fets sonors que semblarien caracteritzar-les, comparteixen l’elegància i la lluminositat del pensament que du al plantejament de propostes de les que l’aparença, lluny de ser fonamental, n’és, tan sols, l’epifenòmen que ens ajuda a captar-les. Pensem que les músiques, l’art i les performances sonores, sonin com sonin, tant si ens hem acostumat als seus sons, és a dir, l’element microscòpic que determina la seva aparença, com si encara no, només poden ser autèntiques si són filles de pensaments diàfans i cristal·lins. Més que l’emulació de la raresa, per al Zeppelin2015, ens interessen aquells processos i intencions que la generen, que la necessiten, que la determinen, que la fan preciosa per ser única.

En una paràfrasi d’Eduardo Polonio, diríem que l’Art Electroacústic “no seria sense l’electricitat. Sense Henry, que va forjar el terme i que, amb Schaeffer, va continuar el traç de la línia (v. Música concreta) que seguia als Intonarrumuri (v. Russolo). No seria sense l’altra línia (v. Música electrònica) que, en emergir de la roda deleuziana, pasa per l’arc de Duddeil, el Telharmonium de Cahil, el Estereòfon de Theremine, l’Electròfon de Manger, les ones Martenot, el Trautònium de Sala. No seria sense Edison, Bell, Lee, Joyce (v. Berio), sense Imaginary Landscape (v. Cage), sense Gesang der Gesang der Jünglinge (v. Stockhausen). No seria sense Moog, Chowning, el postserialisme (v. Boulez), l’atzar (v. Xenakis), no seria sense l’altaveu, la cinta magnètica, el bit. No seria sense tots aquells que tractem de definir-lo.”

L’Orquestra del Caos, que vol mostrar de manera didàctica i complaent el treball de creadors que prenen el mitjà electrònic com a vector de llurs pensaments ètics i estètics, proposa en aquest Zeppelin2015 fer palesa aquesta idea de diversitat d’idees i de formes sonores en la presentació de dos tarannàs creatius aparentment oposats per tradició, generació i context polític i geogràfic : Iannis Xenakis i Alvin Lucier. Més enllà de la distància, l’important per nosaltres, però, és que entre ells hi ha quelcom de molt important en comú : la simplicitat genial de llurs pensaments. La clarividència i l’anticipació.

Paral·lelament a la interpretació de l’obra electroacústica de Iannis Xenakis en concert amb el Dispositiu d’Espacialització Multifocal de l’Orquestra del Caos (DEM), la reinterpretació per als nous mitjans digitals i en temps real del treball d’Alvin Lucier per mitjà d’una reescriptura feta per l’Orquestra del Caos a partir de l’algorisme realitzat per Christopher Burns al Center for Computer Research in Music and Acoustics (CCRMA) de la Universitat de Stanford i la proposta a Åke Parmerud, un dels més brillants, sòlids i premiats realitzadors d’art electroacústic, de realitzar en viu l’espacialització en concert multifocal de la seva obra, Zeppelin2015 proposa una sèrie d’activitats en sintonia. Es tracta d’un concert del jove duo electroacústic Tunnel Ensemble, d’un concert amb una selecció de Dures Pedres Precioses -fruit de la convocatòria internacional d’obres electroacústiques noves que versin sobre la idea de biodiversitat y de les que els materials sonors siguin emulacions electròniques de cants de diverses espècies-, de l’exposició de materials relacionats de l’Arxiu Sonoscop, com ara l’obra electroacústica de Iannis Xenakis, les obres radiofòniques de Samuel Beckett, de la perspectiva de Xenakis d’una creadora con Anna Bofill i la presentació dels llibres de Luz Maria Sánchez, “Epifanías Tecnológicas. Samuel Beckett y las máquinas de inscripción y manipulación audiovisual” i de Lluis Galiana, La emoción sonora.